(imagen de mi autoría)
A la persona que no sap viure, que no sap aprofitar el seu temps,
li diria que dedicada cap minut a pensar en lo que no pot fer o no pot aconseguir, que és en lo que normalment es pensa, es desitja.
N'hi han moltes coses, moltíssimes que passen desapercebudes, que no se li donen la importància que cal i es vol tindre coses, estar en companyia de, ser de tal o qual manera.
Hi haurà coses que es podrà buscar, fer, per aconseguir; però hi ha unes altres que, per més que ens encabotem, per més que desitgem, no poden trobar-se.
Quans mals de cap trau el no tindre la companyia de, la persona de la que s'encarinya algú, l'amic o l'amiga que et deixa de costat, ... No siguem cabudes ni cabuts: els sentiments no es poden obligar, i l'amor o el carinyo o l'amistat, es tenen o no es tenen.
Aprofitar el temps suposa aceptar la realitat i les seus circumstàncies i fer, fer, fer; sense fer res les coses poden eixir per casualitat o per atzar; i, encara així, és millor donar-se compte d'eixa sort o d'eixe atzar.
Aprofitar el temps susposa no anidar-se en la tristesa i quedar-se en ella i no veure altres ocasions que la vida presenta.
La vida és ara: ni abans ni desprès. La cosa més important de tot és tindre salut; sense ella, la realitat és molt més costosa i encara i tot, hi ha persones que saben vèncer eixe impediment i fan la seua vida una ocasió brillant tras una altra.
La societat ha canviat considerablement i encara va canviar molt més. I si la persona no se va adaptant a estos canvis, no podrà aprofitar ni sabrà viure el seu moment.
A la persona que no sap viure, que no sap aprofitar el seu temps,
hi ha que desfer-s'hi de tot allò que ens ancla a una vida inadaptada; el temps passa molt apresa i si no volem caure en el cercle de la pena i la tristesa, hi haurà que eixir del mateix per a abraçar altres coses que el nostre present ens proporciona.
Rosa Mª Villalta Ballester.
