VULLGUERA

Vull veure les coses d'una altra manera,

pensar que és temps de somriure,

de estar lluny de qualsevol tristesa;

estar segura encara que siga una miqueta,

seure i no sentir dolor ni angoixa,

que no n'hi hagen paraules inoportunes,

i que, al gitar-me, haja aprés del dia,

i que el nou dia siga una nova oportunitat

per fer alguna cosa que no haja fet abans.

Vull sentir confiança en mi mateixa,

que no tinga por del que vindrà,

que abrace amb esperança el nou dia,

que no em paralitze a les oportunitats;

que el moment d'ara siga benvingut

i no el deixe passar sense haber-ho viscut.

Vull deixar el passat que no m'ajuda,

agafar força i serenitat per viure en pau,

i en cada instant que em done la vida,

aprofitar-ho sense esperar res ni a ningú,

i fer amb voluntat i perseverància,

el que mai he fet i sempre he desitjat,

perquè desitjar tan sols esperant,

és veure passar el temps que no torna,

i que mai tornarà per desitjar-ho.

I, si vull veure les coses d'una altra manera,

no seràn les coses les que canvien,

sinò el meu canvi fent o no fent,

i no esperant amb el pensament tan sols,

que hi haja una vareta màgica,

que faça el que pense podria ser millor.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester

DEIXANT LES QUEIXES

Ja és temps de no recrear-me en la queixa i el lament. Han passat molts anys fent-lo.
Precissament per què he de prendre decisions, és hora de un inmens esforç i lluitar per no continuar en la queixa i veient tan sols tot allò malament.

Les queixes augmenten els mals,
no deixen veure tot lo bo que hi ha;
no fan veure amb claredat;
posen un mur a la voluntat;
i ceguen tot tipus de avanç.

Quan més queixes, més amarg;
més ganes de plorar i més soledat.
La vida és una continu lluitar;
i la queixa no fa sinò retardar:
perdre el temps sense fer res.

I, temps que se'n va no torna;
i vida que no es viu, es perd;
El que visca en el lament,
pot elegir continuar, per a res;
o viure amb esforç el dia a dia,
que, més tard, algun premi rebrà.


Endinsar-se en el lament, en el "pobre de mi", "quina mala sort tinc" ... tans sols ens aparta de les coses bones i boniques que a la vida també hi ha.
No apartem les coses meravelloses de les que podem gaudir i disfrutar, per les lletges que no ens deixen sinò perdre el temps sense parar.



Rosa Mª Villalta Ballester