Quant m'agrada mirar els peixos
amb la seua serenitat i vitalitat
aletejant i obrint i tancant branques
allunyats dels sorrolls fora l'aigua!
Sense que em diguen ni els diga
tan sols admirant la seua tranquilitat.
Per un moment sóc un peix que nada
un peix que no sap què faig mirant.
I mirant el peix que tot estranya,
una llàgrima que mai en ell caurà.
Rosa Mª Villalta Ballester.
No hay comentarios:
Publicar un comentario