DONEM MÉS?

 La vida dona moltes voltes,

moltes voltes que no esperem;

quan creguem que ja ho tenim tot,

veiem que ens falta per tindre més.

Pero mai ens fixem si donem més.

Les persones som fluctuants,

tan pront estem plorant i dolent,

com amb riures sense saber per què,

ni per fer alguna cosa diferente.

Pero mai ens fixem si donem més.

La infantesa és delicada i tendra,

mai hauria de canviar,

en adults ens tornem per força,

en vells si decisions no en prenem.

Però mai ens fixem si donem més.

Ens agrada que ens donen,

donem per tal d'obtindre més,

mai ens preguntem on és el límit,

mai contestem sense esperar res.

Però mai ens fixem si donem més.

Un dia nou, un amanéixer nou;

tal volta siga igual o diferent,

però igual igual ... no pot ser,

perquè sempre no mirem igual.

Però mai ens fixem si donem més.

Ens preguntem si ens donen,

si rebem el que necessitem,

però al cap del dia,

ens preguntem si hem donat més?

Rosa María Villalta Ballester