SENSE CAP PREU

 

Com canviar una situació quan no és gens favorable? És possible resoldre circumstàncies totalment desfavorables?

Així com et veig, lluna, de matí, quan ja el sol va a eixir, així em pregunte com canviar una situació desagradable i si és tan visible com tú i el sol.

Des que ja no estàs, tot de colp ha canviat; tot te un altre sentir, un altre mirar, una altra perspectiva i una altra resposta. Resposta, eixa que no tinc, eixa que desitge, eixa que anhele per a tindre una millor existència.

Lluna i sol, doneu-me eixa pau que no trobe i que en vosaltres sí puc observar.  Segueu les meues fidels companys, doncs amb vosaltres n'hi ha serenitat i harmonia.

Vullguera tindre les paraules adequades, el moment oportú, l'acció idònea, el valor suficient per a poder seguir el camí de la vida d'una manera molt més fàcil i sentir que este precís moment no ha sigut vanal.

N'hi ha coses que se poden solucionar, a las que tenim accés per a modificar; però, lamentablement, no succeix en moltes altres.

Durant mesos, des que no estás, he intentat sense cap logre mirar desde una altra perspectiva, inclús sentir un altre despertar; i no hi ha pitjor resultat que voler modificar allò inmodificable.

Des de hui, intente modificar tot allò que en mí puc ser capaç, encara que siga mínim, intente deixar de costat tot allò que no està en la meua ma, que no puc alcançar.

Sé que me fa mal tot allò que no puc modificar que, d'alguna manera, influix en mi dia a dia; però aprenc a viure amb allò, a sanar les meues ferides, a tancar portes que ja no van a mostrar-me gens més que dolor i a obrir unes altres que em porten a veure eixe sol i lluna que tant be em fan quan amb mi van.

Estar amb el sol i la lluna és un moment màgic, un instant que pot no tindre importància però quan es prova és com una droga que no es pot deixar. Al menys, és una cosa que,  de moment,  no n'hi ha que pagar, és gratis i te moltíssims beneficis.

Esos núvols que tant descriuen y que moltes porques persones miren, eixe cel a voltes ras a voltes nuvolat que ens envolta i ens acompanya sense tindre que demanar, sense tindre que donar cuenta a ningú.

Llibertad, una cosa que és tan agradable i tan sa que, quan es furtat, deixa al ser humà sense el seu jo, sense la  seua esència i sense poder ser uno o una mateix o mateixa.

Rosa María Villalta Ballester