PENSAMENT I REALITAT

Podriem pensar en coses lletges i no estar be mai. Podriem pensar en totes les coses que no hem fet i que ja no podem. Tal volta el pas del temps haja sigut aprofitat encara que no haja sigut com que voliem. Tal volta, no s'haja sigut capaç d'endreçar el curs de la vida i es pense en la mala sort, la responsabilitat ... però el fet és que res s'ha fet.

És absurd pensar en lo que no ha sigut i no hi és. És també absurd pensar en recuperar el temps que no s'ha aprofitat. 

Coherent és acceptar la situació actual i fer el que més benestar proporcione, tractar de aprofitar cada segon del nostre present, inclús el fet de respirar i adonar-se'n d'aquest fet pot proporcionar el punt de partida per a continuar caminant encara que no se sàpiga per a què.

Encertat és voler obtindre i gaudir de les coses a un curt plaç de temps. Gaudir i adonar-se'n de moltes coses que la major part de les voltes ni s'adonem per voler coses més enllà que potser no podem aconseguir.

Primer s'ha d'acceptar la situació que ens toca i les nostres circumstàncies per a poder començar i tractar d'assolir el més proper possible.

La soletat trobada i no volguda ensenya que no es pot obligar la companyia, que una amistat no es compra ni s'imposa. És més fàcil acceptar que la companyia, l'amistat, moltes voltes és una cosa imaginària que reial. Quantes voltes les persones n'hem escoltat la pregunta de si no tens parella, no tens amics o amigues ... no n'ixes ... i allò és lleig i sobretot, desafortunat.

De la mateixa manera, la frase típica de "ix, busca, ..." és tota una frase feta que no té cap sentit. L'amistat, l'amor, sorgix, no pense que siga una búsqueda. L'amistat, l'amor, sorgix, no es demana, no es persegueix. Quan es persegueix, deixa aleshores la seua esència.

Una decisió encertada és acceptar la situació i les circumstàncies que es tenen la qual cosa no vol dir que no se tinga il·lusió o desig de trobar alguna altra cosa o manera de viure; però, de la mateixa manera que una persona és alta o baixa, prima o grosa, s'ha d'acceptar la situació la qual es viu.

Una persona pot desitjar tindre alguna persona que la vullga, o voler; una altra, és que siga o no siga cert. 

Al llarg dels anys, he aprés una cosa certera: la realitat és la que és i no puc canviar-la. Puc destijar, somniar, anar per ... però una altra és que es faça o no reial. Cap persona pot forçar a una altra a voler, a confiar, a ser part d'una altra. L'acceptació o el rebuig no es poden condicionar. Són i punt.

Rosa María Villata Ballester

SILENCI

 

Silenci,

que grita l'angoixa i el dolor.

Silenci,

front a la soletat i la decepció.

Silenci,

front a la gratitut i la liberació.

Silenci,

quan l'aïllament és reial.

Silenci,

quan la mort ha arribat.

Silenci,

sense paraules de veritat.

Silenci obligat i no desitjat,

el que l'ànima acompanya,

el que no es demana i mana.

Silenci ... silenci, buit, clar,

silenci ... i tot ha quedat dit.

Rosa María Villalta Ballester

A SOLES

A soles, la angoixa es fa molt gran;

a soles, invaix la vertadera realitat.

A soles, un buit  que mai s'ompli,

un buit al que caus sense cap fi.

Paraules que el temps esborra,

ajudes que mai arriben quan toquen,

confiances que cauen per sí mateixes.

A soles, a soles, l'aïllament reial,

introduïnt-se sense cap voluntat.

A soles, quan realment és a soles,

la confiança està molt llunyana.

Solament, qui a soles es troba,

sap d'una mancança cridanera.

Rosa Mª Villalta Ballester

DIFICULTATS

 

Quan la vida et fa passar per etapes difíciles, cada qual te diferents formes de, en primer lloc, acceptar la nova situació; i, tras l'acceptació, prendre una decisió per a continuar el camí. 

Primordial es ser conscient i acceptar la circumstància sorgida; i després, optar, elegir, decidir.

Es pot optar per no fer o fer res, el mateix, clar està; deixar-se portar i que el vent siga el que prenga les regnes. Tal opció, no és ni mala ni bona; simplement, deixes de ser tú, esència de la vida.

Es pot optar per la tristesa, el lament, viure sempre amb el plor, el record del que va ser i ja no és; en tal cas, es viu en el passat el qual ja no es pot canviar, ni traure. En definitiva, també deixes de ser ara. 

Es pot optar per fer, elegir, decidir.  I se eligix, s'opta, es fa ara, en el moment. És aleshores quan s'és en esència, quan encara que el passat pese i determine, no n'hi es queda. Es viu. S'és. Se te la tristesa, però no es queda  per a lastimar sinò per a collir impols i fer, ser. Es te el dolor, però no es lamenta i es deixa el dolor dins sinò que s'exerceix acció per al dolor pal·liar.

Cadascú i cadascuna decideix què fer front a una situació difícil i dolorosa.: elegir quedarse amb la tristesa o el dolor; o, fer alguna cosa per a eixir de la situació angoixosa.

Quan la vida et fa passar por etapes difíciles, no dificultes  acortar la dificultat.

Quan la vida et fa passar per etapes difíciles, el lament no te va a ajudar.

Quan la vida et fa passar per etapes difíciles, fes difícil la seua continuitat.

Quan la vida et fa passar per etapes difíciles, opta, realitza, elegix, actúa.

Quan la vida et fa passar per etapes difíciles, no li dones aliment per a continuar.

Quan la vida et fa passar per etapes difíciles, tan sols tú la pots canviar!

Quan la vida et fa passar per etapes difíciles, obra segons la teua voluntat!

Rosa María Villalta Ballester

APRENENTATGE

El present és el que conta,

no el que s'ha fet o es farà.

Estar en el passat és errada

i lamentar-se a cap lloc porta.

Ara és quan s'escriu història,

i fer-la tan bonica o tan lletja,

depén de la nostra  petjada.

El que ara no es fa, es deixa,

és un temps sense aprofitar,

una pàgina en blanc passar.

I quin tresor tindre al costat

a qui ja en la vida no estan,

però no es poden esborrar!

I, quantes coses s'aprenen

amb colps que ens fan mal!

Rosa María Villalta Ballester