A soles, la angoixa es fa molt gran;
a soles, invaix la vertadera realitat.
A soles, un buit que mai s'ompli,
un buit al que caus sense cap fi.
Paraules que el temps esborra,
ajudes que mai arriben quan toquen,
confiances que cauen per sí mateixes.
A soles, a soles, l'aïllament reial,
introduïnt-se sense cap voluntat.
A soles, quan realment és a soles,
la confiança està molt llunyana.
Solament, qui a soles es troba,
sap d'una mancança cridanera.
Rosa Mª Villalta Ballester
No hay comentarios:
Publicar un comentario