El present és el que conta,
no el que s'ha fet o es farà.
Estar en el passat és errada
i lamentar-se a cap lloc porta.
Ara és quan s'escriu història,
i fer-la tan bonica o tan lletja,
depén de la nostra petjada.
El que ara no es fa, es deixa,
és un temps sense aprofitar,
una pàgina en blanc passar.
I quin tresor tindre al costat
a qui ja en la vida no estan,
però no es poden esborrar!
I, quantes coses s'aprenen
amb colps que ens fan mal!
Rosa María Villalta Ballester
No hay comentarios:
Publicar un comentario