No m’agrada veure com la dona
cau a mans d’inhumans
que acaben amb les seues vides
o les maltracten pel seu plaer.
No m’agrada l’explotació infantil,
que no aprenguen a jugar
i que tan sols sàpien treballar
sense un altre joc que obeïr.
No m’agrada perdre la natura,
que per obra de l’humanitat
deixa la seua bellesa i realitat
lluny d’una vida saludable i plena.
M’agrada pensar que tot acabarà,
que les coses lletges perdràn,
que habrá una millor vida
per a que puguen disfrutar tots.
I acabar, s’acaba és clar;
però, per què no la violència
que, de sempre, ha estat?
Rosa Mª Villalta Ballester
Feliz verano Rosa
ResponderEliminarTantes coses que no ens agraden, oi?
ResponderEliminarEl món ha de millorar molt encara.
Molt bon poema.
Gracias por tu visita y aportacion me alegra que recreses por el blog
ResponderEliminarBesos