Hui fa no es va alçar
potser un somni tindrà;
per això el re i el mi
vigilen sense cap permís.
Quan el fred apareix,
sol, no calfa com vol;
si, es qüestiona si ix;
però la les dóna la mà,
per tal de calor donar.
I, amb re, mi, fa, sol i la
calfen sense enrerre mirar.
I, com per art de màgia,
sense tindre cap direcció,
re, mi fa, sol i la, alhora,
donen una benvinguda
al do que torna a l’acció.
Autora: Rosa Mª Villalta Ballester
No hay comentarios:
Publicar un comentario