INFANTESA

Permitam a la infantesa el seu pas ,

que la inocència no perga la seua realitat,

que no hi haja una alegria inmensa,

que es permeta amb il·lusió somniar

I que sentisquen protecció i seguretat.

Que ja vindràn temps de problemes,

desl·lusions, joventut i maduresa;

que no es tornarà a ser xiquet o xiqueta,

que són al món per voluntad de dos.

Permitam a la infantesa el seu ritme;

facilitant-li benestar, plaer i confiança;

proporcionant-li els mitjans necesaris

per a un desenvolupament adequat.

Que per amunt  de les coses materials,

el que més precisa qualsevol infant

es sentir-se acollit, volgut i considerat.

Que no demanem vindre a este món;

estem ací potser per qüestió d’amor,

o potser per accident al fer l’amor.

Estem ací per amor o sense ell,

penseu que un bessó és inocent

i què, quan estem ja a l’úter,

sóm éssers que rebem de tot;

i que el rebuig i la irresponsabilitat

ens arriva de manera inmensa.

I tan sols un favor demane,

per una infantesa sense pèrdua;

ja siga per decisió, accident o violació,

adoneu-se que bateja un inocent cor;

que li donéu una serena benvinguda:

proporcionéu-li amor i protecció

perquè vindre a este món,

no ha sigut la seua elecció.

Autora: Rosa Mª Villalta Ballester