ERRADA

Quina incertesa voler creuar sense saber què trobarem en l'altra part! Quina angoixa dubtar entre passar o no, quan en cap de les decisions sabem què és bo!

Quina enveja eixa gent que creua ponts i ponts amb seguretat i sabent el que fan!

La veritat és que n'hi ha gent que pren decisions encara que no isquen be, encara que tornen alçar-se amb dolor i angoixa però són capaces de donar un altre pas.

Quan la inseguretat i la por fan que no sàpigues què fer, on anar, quina direcció prendre, quan el deixar-se dur com si d'un núvol es tractase, la vida deixa de tindre sentit.

Passar sense mirar, sense veure el que al voltant n'hi ha, és una vertadera errada que no torna a ser. Tal volta si la vida no té cap sentit, simplement el fet de donar un pas i després un altre faça el miracle de veure-ho. 

Sí, fosc, llarg, incert, però i si en l'altra banda es troba la claredat?

Està clar que és una errada no intentar-ho i que potser siga una errada creuar; tal volta, intentar veure què n'hi ha a l'altre costat siga millor que quedar-se suposant que gens bo es pot trobar.

Rosa Mª Villalta Ballester