Moltes voltes el desesper
em fa desitjar de la meua València fugir
a un altre lloc fresc, llunyà del mar,
eixe que Blasco Ibáñez i Sorolla
deixaren amb la seua ploma i pinzell fluir
i que Enric Valor en les seues Rondalles
la vida als pobles ens invita a llegir.
i que Enric Valor en les seues Rondalles
la vida als pobles ens invita a llegir.
A eixa meua volguda Albufera
amb la seua fauna, flora i atardecers,
eixos arroçals que junt a ella
fan el plaer d'una bona paella.
A este clima que es pot envejar
on l'hivern en fa gens tiritar,
on el sol és el seu millor aliat
el mal temps poques voltes hallat
amb la suor de la humedat pegat.
A la meua València alegre i festera
la de les Falles, mascletà i pólvora
la de les bandes de música
la dels taronjers, azahar i horta.
Moltes voltes el desesper
em fa desitjar de la meua València fugir
aleshores comprenc per sencer
que el meu lloc no és un altre que ací.
Rosa Mª Villalta Ballester
Escrius molt bé !
ResponderEliminar