DEIXANT LES QUEIXES

Ja és temps de no recrear-me en la queixa i el lament. Han passat molts anys fent-lo.
Precissament per què he de prendre decisions, és hora de un inmens esforç i lluitar per no continuar en la queixa i veient tan sols tot allò malament.

Les queixes augmenten els mals,
no deixen veure tot lo bo que hi ha;
no fan veure amb claredat;
posen un mur a la voluntat;
i ceguen tot tipus de avanç.

Quan més queixes, més amarg;
més ganes de plorar i més soledat.
La vida és una continu lluitar;
i la queixa no fa sinò retardar:
perdre el temps sense fer res.

I, temps que se'n va no torna;
i vida que no es viu, es perd;
El que visca en el lament,
pot elegir continuar, per a res;
o viure amb esforç el dia a dia,
que, més tard, algun premi rebrà.


Endinsar-se en el lament, en el "pobre de mi", "quina mala sort tinc" ... tans sols ens aparta de les coses bones i boniques que a la vida també hi ha.
No apartem les coses meravelloses de les que podem gaudir i disfrutar, per les lletges que no ens deixen sinò perdre el temps sense parar.



Rosa Mª Villalta Ballester