ENCARA QUE PER UNS INSTANTS

Estic veient la vida com a mi m'agradaria.

Estic veient el verd del arbres, l'aigua clara i fresca dels rius baixant de les muntanyes.

Escolte el so de la pluja, del aigua dels rius, de les ones del mar, del vent, del silenci.

Estic en una vida sense plors, ni sorolls de venjança ni notícies de dones maltractades, en la que no hi ha fam, ni pobresa.

En esta vida no n'hi ha armes, ni guerres.

Sí discusions, punts de vista diferentes; però no enfrontaments. La gent parla, discuteix, pero mai hi ha enfrontaments entre les persones.

No n'hi ha por a parlar, ni a donar les opinions; hi ha una llibertat tal que es pot parlar sense gens de por.

Estic veient els xiquetes i les xiquetes sense plorar, felices i feliços sense gens de angoixa.

Tinc tan clar el meu quadre, tan viu, tan possible. Però encenc la ràdio i la primera notícia es la mort d'una dona a mans del seu home, la mirada de una xiqueta o xiquet veien-lo tot, la impossibilitat dels que arriben per mar per a poder sobreviure, el començament del racisme, les ganes d'arribar a un poder que cap sap què ni com fer. 

Mentrestant hi ha persones sense poder portar-se gens a la boca, xiquetes i xiquetes que es queden sense sa mara, dones venudes i xiquetes i xiquets per a benefici d'unes persones? que obtenen plaer d'elles i ells.

Tal volta em refugi en la meua visió tan meravellosa, eixa imatge que m'emporta a una vida que possiblement no hi haja però que encara que siga per una estona, tinc el plaer de viure-la i gaudir-la.

Imaginar, dibuixar en la ment, no costa cap diners; en el meu pensament sóc lliure i encara que siga per uns instants, gaudisc d'una meravallosa vida.

Rosa Mª Villalta.